Gegantons escolars Cinta i Botó
La Cinta i en Botó són dos gegantons escolars de l’Escola IPSE de Barcelona, realitzats principalment amb paper maixé, pintura acrílica i materials tèxtils. Amb una alçada aproximada de 2,20 metres, formen part de la imatgeria festiva de l’escola i estan concebuts per participar en celebracions i activitats populars.
Quan van arribar al taller, els dos gegantons presentaven un estat de conservació deficient. Els principals deterioraments es concentraven als caps, on s’observaven esquerdes, cops, pèrdues de material, clivellats i aixecaments de la capa pictòrica. També hi havia alteracions als vestits, als complements i a diversos elements relacionats amb el sistema estructural i de sustentació.
La intervenció tenia com a objectiu recuperar tant l’estabilitat física de les peces com la seva funcionalitat, ja que no es tracta únicament d’elements expositius: els gegantons han de poder ser manipulats, transportats i ballats amb seguretat.
Estat de conservació
Els caps presentaven algunes de les alteracions més importants del conjunt. El suport de paper maixé mostrava perforacions, esquerdes, cops i pèrdues de volum, mentre que la superfície pictòrica presentava descamacions, clivellats i pèrdues parcials de color. En diversos punts, els fragments estaven desadherits o presentaven una estabilitat insuficient.
L’estructura interna dels gegantons també presentava debilitaments puntuals. Tot i que el sistema de sustentació es mantenia estable, les unions necessitaven revisió i l’encoixinat interior existent havia perdut funcionalitat. A més, els caps no quedaven completament immobilitzats sobre el cavallet, fet que podia provocar moviment durant el ball i augmentar el risc de nous desperfectes.
Els elements tèxtils presentaven signes evidents d’ús: costures debilitades, petits estrips i complements deteriorats o incomplets. Alguns d’aquests elements requerien reparació, mentre que d’altres es van substituir o confeccionar de nou a petició de l’escola, ja que presentaven un aspecte envellit i deteriorat.
Restauració dels caps de paper maixé
La intervenció va començar amb una neteja mecànica en sec mitjançant brotxes suaus per retirar la pols i els dipòsits superficials. Posteriorment es va realitzar una neteja humida controlada amb aigua per eliminar la brutícia més adherida.
Les zones debilitades es van consolidar des de l’interior amb paper faller i adhesiu vinílic diluït en aigua. Aquest sistema va permetre reforçar les àrees afectades per perforacions, esquerdes i pèrdues derivades de cops i abrasions, recuperant progressivament la resistència del suport.
Els fragments desadherits o inestables es van retirar mecànicament quan era necessari. Les vores i superfícies de les zones afectades es van preparar mitjançant un polit controlat abans de procedir a la reintegració dels volums perduts.
Les pèrdues, cops i esquerdes es van reintegrar amb massilla lleugera Liteplast, aplicada en successives capes fines. Entre aplicacions es va respectar el temps d’assecat i es va anar polint la superfície fins a recuperar gradualment el volum i la forma desitjats.
Una vegada estabilitzat el suport, les àrees a repintar es van preparar mitjançant un nou polit i l’aplicació d’una capa de segellat o imprimació, amb l’objectiu d’homogeneïtzar la superfície abans de la reintegració cromàtica.
Aquesta es va realitzar amb pintures acríliques Americana i Vallejo, aplicades en capes successives fins a recuperar la continuïtat visual de les zones intervingudes. Finalment es va aplicar un vernís Vallejo en esprai d’acabat brillant com a capa de protecció final.
Adaptació del cavallet i de l’encoixinat interior
La restauració també va incloure una intervenció sobre els elements estructurals dels gegantons.
La zona corresponent a les espatlles del cavallet presentava una forma excessivament angular. Per aquest motiu, les cantonades es van tallar i rebaixar fins a obtenir una silueta més arrodonida i natural sota la vestimenta.
L’antic sistema d’encoixinat, format per diversos teixits, cordes i elements metàl·lics, es va retirar. Posteriorment es va confeccionar un nou encoixinat d’espatlles fet a mida amb una funda de loneta, aprofitant el material de farciment original.
També es van incorporar cintes de velcro per fixar els caps al cavallet i evitar que es desplacessin durant el moviment. Aquesta modificació permet mantenir els caps correctament posicionats quan els gegantons són transportats o ballats.
Restauració dels vestits i confecció de nous complements
Abans d’intervenir sobre la roba es van separar els diferents accessoris i elements desmuntables. Els vestits es van rentar i es van deixar assecar per oreig durant un període aproximat de 24 a 48 hores.
Les costures debilitades o parcialment descosides es van reforçar, especialment en un dels braços, i es van cosir els estrips presents als dos vestits per recuperar-ne la continuïtat i l’estabilitat.
En el cas de la geganta Cinta, es va confeccionar una nova mantellina de forma triangular i color verd, acabada amb serrells d’uns 10 cm prenent com a referència l’element original.
També es va elaborar una nova cinta de cinc metres de llargada i color blau cel, disposada envoltant el cos. Per conservar part dels elements originals, s’hi va tornar a cosir un fragment de l’antiga cinta amb la inscripció “La Geganta Cinta”, juntament amb un dels botons originals.
El sistema de tancament frontal de la vestimenta de la geganta també es va modificar, substituint l’antic nus per dos botons cosits a la part davantera.
Per al gegant Botó es va confeccionar una nova corbata de color vermell amb un nus convencional. El seu característic botó ornamental també es va adaptar a partir de l’element original, incorporant-hi múltiples botons decoratius de diferents formes i dimensions.
Resultat final
Un cop finalitzada la restauració, la Cinta i en Botó van recuperar estabilitat estructural, funcionalitat i una lectura visual més homogènia.
La consolidació dels caps va permetre estabilitzar les esquerdes, cops i pèrdues de material, mentre que la intervenció sobre el cavallet i l’encoixinat va millorar l’adaptació de les peces durant el seu ús. La restauració dels vestits i la confecció dels nous complements van completar la recuperació del conjunt.
La intervenció es va plantejar tenint en compte que aquests gegantons continuaran tenint una funció activa dins de l’Escola IPSE. Per aquest motiu, a més de recuperar-ne l’aspecte, era essencial garantir que poguessin continuar sent manipulats, transportats i ballats amb una major estabilitat i seguretat.
