Carta de visita de C. Winzer
Aquesta carta de visita, realitzada pel fotògraf C. Winzer a Gohlis-Leipzig entre 1880 i 1900, està formada per una fotografia muntada sobre un suport secundari de cartró. La imatge, una fotografia de gelatina de plata, representa un retrat de grup i conserva encara les inscripcions i marques originals de l’estudi fotogràfic.
Quan la peça va arribar al taller presentava un estat de conservació delicat. La fotografia havia patit una fractura transversal de gran extensió que afectava tant la imatge com el cartró de muntatge i que havia estat reparada anteriorment mitjançant una cinta autoadhesiva aplicada directament sobre la peça. Aquesta reparació travessava tota la fotografia i alterava considerablement la seva lectura visual.
A més d’aquesta intervenció anterior, la peça presentava acumulació de brutícia superficial, taques, abrasions lleus i un cert esvaïment de la imatge. Tot i això, l’emulsió fotogràfica mantenia una bona adherència al suport, fet que permetia plantejar una intervenció centrada principalment en l’estabilització estructural i la retirada dels materials afegits.
Abans de començar el tractament es va examinar detalladament l’estat de conservació de la fotografia i es van realitzar les proves necessàries per determinar l’estabilitat dels materials i establir una metodologia adequada, especialment tenint en compte la sensibilitat de la superfície fotogràfica.
La intervenció va començar amb una neteja en sec molt controlada. Es van utilitzar una pera d’aire i brotxes suaus per eliminar la pols i els dipòsits superficials, evitant actuar de manera agressiva sobre la capa d’imatge. Al revers, als marges i al cartró de muntatge es va poder realitzar una neteja mecànica més exhaustiva, respectant en tot moment les inscripcions, segells i marques originals.
Una de les fases més delicades del procés va ser la retirada de l’antiga cinta autoadhesiva. La cinta es va eliminar progressivament mitjançant procediments mecànics, escalfor i l’aplicació controlada de dissolvents. Posteriorment, es van eliminar els residus de l’adhesiu que havien quedat sobre la fotografia i el cartró de suport, treballant especialment sobre la zona de la fractura.
Un cop retirada la reparació anterior, es va poder intervenir directament sobre l’estrip original. La zona es va consolidar amb paper japonès de baix gramatge i un adhesiu reversible, aplicats principalment pel revers per recuperar la continuïtat i estabilitat de la peça sense interferir excessivament en la seva aparença.
També es van reforçat les cantonades, els marges debilitats i diferents punts del cartró de muntatge que havien perdut resistència mecànica. Aquestes actuacions han permès estabilitzar el conjunt i reduir el risc que els danys continuessin avançant durant la manipulació.
Després de la consolidació estructural es va realitzar una reintegració cromàtica puntual de les zones intervingudes. L’objectiu ha sigut reduir l’impacte visual de la gran fractura transversal i recuperar una lectura més unitària de la fotografia, sense ocultar completament les marques i alteracions que formen part de la història material de la peça.
Finalment, es va elaborar una camisa de protecció amb materials de conservació per proporcionar a la fotografia un sistema d’emmagatzematge adequat. Aquesta protecció permet reduir l’exposició directa a la llum, la pols i altres contaminants, i facilita una manipulació més segura de l’original.
El tractament ha permès eliminar una reparació anterior que afectava greument la lectura de la fotografia, estabilitzar els danys estructurals i recuperar visualment el conjunt.
