Conjunt d’escultures antropomorfes de paper
Aquest conjunt està format per tres escultures antropomorfes contemporànies de grans dimensions, d’aproximadament dos metres i mig d’alçada. Les peces estan construïdes a partir d’una estructura de cartró recoberta exteriorment amb fragments de paper imprès adherits i superposats, que conformen una superfície contínua i constitueixen una part essencial del seu aspecte visual.
Tot i compartir materials i tècnica constructiva, cadascuna de les figures presenta una morfologia diferent, especialment en la configuració dels caps. Una de les escultures representa Amon-Ra i incorpora dues grans banyes laterals i un disc solar situat sobre el cap, element que havia quedat completament desprès abans de la intervenció.
Estat de conservació
En el moment d’iniciar la restauració, les tres escultures presentaven un estat de conservació deficient. Les principals alteracions es concentraven a les zones inferiors, que havien estat durant un llarg període de temps en contacte directe amb el paviment.
Aquesta situació havia provocat importants pèrdues de material, perforacions, esquinçaments, deformacions i debilitament del revestiment de paper. Les bases presentaven zones especialment degradades, amb fragments parcialment despresos i grans llacunes que deixaven visible l’estructura interior.
També s’hi observaven alteracions cromàtiques, restes d’adhesiu envellit i taques groguenques possiblement relacionades amb el contacte accidental amb productes de neteja . A les zones inferiors era perceptible, a més, una intensa olor d’humitat.
En diferents punts dels cossos apareixien cops, perforacions, arrugues, aixecaments i desadhesions del paper, així com petites pèrdues que comprometien localment l’estabilitat del revestiment.
Les bases havien estat objecte d’intervencions anteriors destinades a ocultar algunes de les pèrdues. Aquestes reparacions s’havien realitzat adherint directament sobre les zones deteriorades fragments de pàgines procedents d’un altre llibre, visualment diferents dels papers originals de les escultures. Aquests materials es van conservar durant la intervenció actual perquè així ho van sol·licitar els responsables; en cas contrari, s’haurien retirat.
A la figura d’Amon-Ra, el disc solar s’havia separat completament del cap i la zona d’unió presentava una resistència insuficient per permetre una simple readhesió.
Procés de restauració
La intervenció va començar amb una neteja mecànica en sec mitjançant brotxes suaus, destinada a eliminar la pols i els dipòsits superficials acumulats, especialment en plecs, unions i irregularitats del revestiment.
A continuació es van tractar els diferents aixecaments, estrips, perforacions i zones debilitades. La consolidació es va realitzar amb papers japonesos de diferents gramatges, escollits en funció de la resistència necessària en cada punt i de les característiques del paper original.
Per a les intervencions més delicades es van utilitzar adhesius de base cel·lulòsica, mentre que en altres zones es van emprar adhesius adequats segons el nivell de resistència necessari. L’ús combinat de papers de diferents gruixos va permetre adaptar cada reparació a les necessitats concretes de la zona tractada.
Algunes deformacions i cops es van corregir progressivament mitjançant treball mecànic controlat amb espàtules i altres eines auxiliars, recuperant tant com era possible la forma original sense provocar noves tensions sobre el paper.
Recuperació del disc solar d’Amon-Ra
Un dels tractaments més singulars va ser la recol·locació del disc solar de la figura d’Amon-Ra.
A causa del pes i de la fragilitat de la zona d’unió, no era suficient adherir directament l’element desprès. Es van incorporar reforços interns de cartró de conservació que permetessin recuperar l’estabilitat estructural de la unió.
Exteriorment, la zona es va reforçar successivament amb papers japonesos de diferents gramatges, distribuïts de manera progressiva per evitar concentracions de tensió i integrar la reparació amb l’estructura original.
Reconstrucció de les bases
Les bases requerien una intervenció específica a causa de l’extensió i profunditat de les pèrdues.
Per recuperar la continuïtat estructural, es van preparar peces de cartolina adaptades individualment a la forma i curvatura de cada escultura. Aquestes peces es van fixar i posteriorment es van recobrir amb paper japonès, creant una superfície estable i integrada amb el revestiment original.
Aquest sistema va permetre tancar les grans perforacions i reforçar les zones més debilitades sense modificar la morfologia general de les escultures.
Reintegració i conservació
Un cop finalitzades les intervencions estructurals, les zones restaurades es van reintegrar cromàticament amb aquarel·la. La tonalitat es va ajustar a les superfícies circumdants per reduir l’impacte visual de les reintegracions i recuperar una lectura més unitària de les escultures, sense ocultar completament les traces pròpies de la seva història material.
Després de la restauració, les tres figures van recuperar l’estabilitat necessària per continuar exposades.
Atès que gran part del deteriorament observat estava relacionat amb el contacte directe de les bases amb el paviment, una de les principals mesures de conservació preventiva consisteix a mantenir les escultures sobre bases estables i separades del terra. D’aquesta manera es redueix el risc de contacte amb humitat, aigua o productes de neteja i es protegeixen les zones més vulnerables davant de nous cops i pèrdues de material.
